SAN PARDO

Con il botto e i primi fuochi d'artificio di un'ora fa il giorno dedicato al protettore di Larino ha preso il via. La grande festa, unica, che segna il ritmo della tradizione, valore e risorsa del territorio

A FÈ’STE DE SAN PÀRDE                                                       

Cuànne
ù mèse de màgge,
e màgge
è ù mèse chiù bbèlle,
nu paèse mìie
è fès’te.

A ddòre du hiéne

te éntre dénde
nsiéme e cuìlle de càgge.

A tèrra préne

ze prépare e partorì,
geraneie e ròse
ngòppe i bàllecúne
cà campàne
che sòne e s’devallúne.

A ggènte

è tùtte chiù cuentènte,
u sòle
ze chemènze e fà sentì,
u cìgne
cànde e ze reschiàre,
ze resèntene a bànde
e i prìme spàre.

Tènne chiù voje de càndà

i campàne.

Càvezùne cúrte,

càmìcia spendàte,
uàjù che ze prepàrene
a prìma chemeniòne
àvete,
èppène sbòcciàte,
cù prìme penziére p’a mòre.

E ògnúne

i vé a uelìie du gelàte.

Ze chemènze

cù Pàleie pe Sàn Premeiàne
pe fenì che Sàn Pàrde
fès’ta pàrtìcòlàre.

I pàiesàne èrrìvene

da i pòs’te chiù lendàne:
Mèreche, Aues’tràlie,Tòrine
pe reégne cóm’e na vóte
Làrine.

Ciénte càrre chìine de hiùre,

de chepèrte, merlétte e trìne
pe tré juórne èsfìlene.

Càrre teràte

da vuóve e vàcche,
àvete, chiù peccerìlle,
da zùrre e mendúne
o teràt’e màne
da càcchedùne.

A mèrde di vàcche

sgrìzze cuànne càde,
sègréte è ne camenà
cà còcce àvezàte
pe ne retrevàrse
chi scàrpe dénd’u cacàte.

De nòtte

è tùtte na fiaccolàte
chi ggènte
che ntónene a càrrère
pe dà fedùcie
e u cafòne che spére.

Spére

da i Sànte e da Ddìie
a bbòna velentà
de repagà a fatìje
che na bbòn’annàte:
tànd’a fàve,
cìce, gràne e biàde.

Ècche pecché

ze è recagnàte
e ne sènde
a pesantézze du càlle
mèntre ggìre
da càpammònne
e càpabbàlle.

Ngòppe ògne càrre

a uelìve da pàce,
èttuorn’e i còrne
na fàscia ghiànche,
i ggènte càmìnene,
(g)uàrdene
e nen zé ‘stànchene.

U tèrze juórne

nu càmpesànte,
ngòppe ù chiàndafiéreie,
Sàn Pàrde èrrecchempàgne
e Sàn Premeiàne,
apù tùtt’èttuórne e i càrre
pe na bbèlla magnàte
ca fès’te che devènte
nà scàmpagnàte.

Èccuescì fenìsce a fès’te

ch’i fèmmène fànne
cà fàntasìie
ricòpiànne màgge,
u hiòre e u càrde
pe fà a fès’te,
a fès’te de Sàn Pàrde. 

Maggio’91
p. di lena